LA FAMÍLIA 1

Definicion de familia from Daniel Zamora Fernandez

            Avui a classe hem fet un apropament a la definició de família. Primerament, com ja és habitual, hem dedicat uns minuts a fer una petita reflexió individual.

La meva definició inicial de terme família ha estat la següent:

“Grup de persones que conformen un nucli de recolzament de rellevància per als seus membres”

            Seguidament, en petits grups, en el meu cas amb ajuda de Marta i Patri em posat en comú les nostres definicions i hem tractar de fer una de           comú:

“Grup de persones que formen un nucli de recolzament , estima, i cura i entre els quals s’estableix un fort vincle”

            Per completar encara més la definició, hem elaborat una definició aquesta vegada totes les companyes de la classe i el resultat ha estat aquest:

“Institució (important per a l’individu)(socialització), grup de persones que comparteixen espai i temps i que estableixen vincles(de pertinència, d’identitat...) on cadascú té un rol. Aquest nucli compleix unes funcions de recolzament (afectives, fisiològiques, culturals i educatives) per satisfer les necessitats dels seus membres (identitat del grup)”.

         Altres definicions amb les que hem treballa o que he trobat cercant informació:

“La família és aquell grup de persones que viuen en una mateixa casa i es barallen, com a mínim un cop al dia.”

Respecta a aquesta definició, esmentar que “barallar-se” implica relacionar-se, i es refereix a la necessària conseqüència derivada de la interacció. Si no existeix debat intern, interès, difícilment pugui fluir la interrelació i per tant el concepte de família.

“Relació entre un o més adults que tenen la capacitat de tenir cura d’un menor; i per altra banda , un fill o filla que es vincula a qui té cura d’ell o d’ella, poden ser varius”

Un humà és una persona que va passant per diferents rols a mesura que es desenvolupa. Una vegada tenim fills, sorgeixen més responsabilitats.

Les funcions bàsiques de la família són la satisfacció de les necessitats fonamentals de l’infant per si mateixa o com mediadora, amb el suport d’altres institucions sanitàries i educatives. La família és font d’informació i transmissió de valors. La presència constant dels membres adults de la família, les converses i les conductes permeten als nens adquirir informacions bàsiques per interpretar la realitat física i social, així com assimilar les creences bàsiques de la seva cultura. La família ensenya als seus membres a comportar-se de forma socialment desitjables. La família ofereix models d’imitació i identificació als nens. Ajuda i ensenya com s’ha de reaccionar i actuar en situacions estressants. La família és el nucli social que serveix de descans i lloc per preocupar-se de esforços, tensions o problemes que hagin suposat costos per a l’individu. Hi pot descansar tranquil perquè sap que és acceptat sigui quina sigui la seva dificultat. La família és un lloc de participació activa del nen.

La OMS defineix la família com "los miembros del hogar emparentados entre sí, hasta un grado determinado por sangre, adopción y matrimonio. El grado de parentesco utilizado para determinar los límites de la familia dependerá de los usos a los que se destinen los datos y, por lo tanto, no puede definirse con precisión en escala mundial."

La família és el grup primari de pertinença dels individus. En la seva concepció més coneguda està constituïda per la parella i la seva descendència. Ara bé, el procés històric i social mostra diferents tipus d’estructures familiars que fan difícil una definició d’aquesta. Això ens indica que la família està lligada als processos de transformació de la cultura contemporània.

La família és el millor lloc per a que l’infant es senti estimat.

Els pares són una constant al llarg de la vida de qualsevol nin, per tant la família és un dels factors que més influeix en el seu futur i desenvolupament.

Els vincles d’afecció que els infants desenvolupen amb els seus pares i germans perduren generalment tota la vida i serveixen de models de relació al llarg del seu desenvolupament.

També dins la família, les persones experimentem els nostres primers conflictes socials.

Si com a mestres volem fer una bona aproximació a la família  penso que hauríem de tenir en compte la teoria de sistemes i de la comunicació Pino.G, Poupin L. 1999, defineixen un sistema com el conjunt d’elements en interacció dinàmica en el qual l’estat de cada un d’ells està determinat per la situació que ocupa cada un dels altres. Aquesta teoria ens permet visualitzar la família d’una manera més holística, com una totalitat composada de diferents parts, els seus membres, els quals interaccionen i són interdependents entre ells.
Com assenyala Minuchin, 1982, “la familia está constituida por subsistemas, entre éstos encontramos, el subsistema conyugal, parental, filial; desde esta concepción todos se ven afectados en el caso de enfermedad y hospitalización de uno de sus miembros” Fora dels subsistemes clàssics esmenta Aylwin 2002, “existen otros subsistemas constituidos por diferentes factores como sexo, interés, edades o funciones”