dimecres, 26 de març del 2014

LA FAMILIA 2

FORUM :

El càstig
per Monge Ganuzas Jose Ignacio - dilluns, 31 març 2014, 09:40
 
En el món de l'educació el posar límits és un aspecte molt debatut. Una de les qüestións és com els posem, quines eines fem servir per a treballar-los. Penseu que el càstig és una eina educativa?
Imatge Furio Vidal Silvia
Re: El càstig
per Furio Vidal Silvia - dilluns, 31 març 2014, 09:56
 
Desde mi punto de vista, el castigo no educa sino que lo que hace es limitar momentaneamente la acción. Si lo que pretendemos es que los niños interioricen los límites lo primero que tenemos que hacer (siempre desde el cariño y el amor) es hacer reflexionar a los alumnos sobre lo que se puede y no se puede hacer, explicando fírmemente siempre las consecuencias de los actos, para que poco a poco puedan ir interiorizando esos límites. Poner límites requiere paciencia y el uso de diferentes estrategias educativas individualizadas a cada niño.
Jo
Re: El càstig
per Alba Planells Andrea Maria - dilluns, 31 març 2014, 10:27
 
Estoy totalmente de acuerdo con Silvia. Los castigos lo único que consiguen es limitar la acción en el momento, creando que pueda hacerlo en cualquier otro, ya que por si solo, el niño puede que no llegue a entender porqué realmente se le castiga. Lo fundamental es hacerle entender que puede y que no puede hacer, o como hacerlo mejor, siempre cuando sea el quien reflexione sobre aquello que ha hecho, es el quien tiene que aprender y entender sus errores por si solo,no los padres o docentes castigandoles sin darles una sola explicación.
Imatge Bravo Portolés Delia
Re: El càstig
per Bravo Portolés Delia - dilluns, 31 març 2014, 11:14
 
El càstig és una eina molt perillosa,eficient encara que només efímerament i respecte a aspectes extrínsecs però amb resultats nefasts que  probablement perdurin o tinguin repercusions per a la resta de la vida d'aquells infants que ho sofreixen. Parlar de càstig com eina educativa penso que ens fa mirar enrere i visualitzar aquella eduació tradicional que va viure no fa tant la nostra societat més propera. Tal vegada els nostres pares la recordin com la millor, o no, però no deixen de ser records que precisament uns sentiran com a meravellosos, i altres, aquells que de veres patiren el càstig a les aules, com a toruosos. Afortunadament, hi ha moltes metodologies desenvolupades per treure el millor de cada infant les quals no només no inclouen el càstig sinò que potencien el reconeixement de les feines ben fetes, dels avanços, de les fites aconseguides. Així mateix, estic totalment d'acord amb les nostres companyes, trobo que la reflexió és un punt molt important a treballar amb aquells infants que es trobin en situacions difícils.La reflexió ens ajuda a arribar a l'aprenentatge del nin intrínsecament, no té resultats immediats però els que pugam aconseguir seran amb arrel.
Imatge Furio Vidal Silvia
Re: El càstig
per Furio Vidal Silvia - dilluns, 31 març 2014, 11:23
 
Aquí está una de los grandes problemas que tenemos actualmente Delia, lo has mostrado perfectamente,  puesto que como tu dices arrastramos el castigo en las vivencias del pasado y lo dificil no es pensar en que hay que utilizar otras metodologias o estrategias educativas, sino es la actuación. Nos encontramos con multitud de docentes que predican la reflexión, el diálogo pero en su interior sale esta vena conductista que todavia tanto nos pesa dentro de las aulas.
Imatge Bravo Portolés Delia
Re: El càstig
per Bravo Portolés Delia - dilluns, 31 març 2014, 11:26
 
Totalment Silvia,
Ara pensant en la immensitat de possibilitats físico-psíquiques que inclou la paraula càstig, se m'ha ocorregut animar el debat...
Vos pareix si fem un llistat de tot allò que pugam considerar càstig a educació?

Imatge Colomar Costa Celia
Re: El càstig
per Colomar Costa Celia - dilluns, 31 març 2014, 12:02
 
Estic completament d'acord amb el que heu apuntat fins ara companyes. Els càstigs poden limitar l'acció en un moment donat, però treballen molt a curt plaç i deixen de banda la reflexió.

La veritat és que com hem estudiat també a Psicologia, penso que un càstig (adequat) en un moment puntual i amb reciprocitat, és a dir, amb relació amb la falta comesa, no és dolent del tot i pot ajudar a posar límits, però, abusar del càstig i fer-ho sense cap relació amb la falta comesa, por fer que els infants es tornin calculadors i valorar inclús si els val la pena transgredir o no. Per exemple, alguns poden optar per tenir la conducta disruptiva perquè els hi compensa, ja que per ells el càstig no és per tant, i uns altres poden ''portar-se bé'' simplement per agradar a l'adult o per a no ser castigats, però no perquè hagin assimilat que aquella conducta no és adequada.

D'igual forma, no m'agrada parlar de la paraula ''càstig''. Com apuntaves tu Delia, té una connotació una mica tradicional. Com a futures mestres, crec que òbviament haurem de posar límits a l'aula, però hem de buscar alternatives que tinguin en compte l'afecte, les diferències individuals, la reflexió i la motivació intrínseca.
Imatge Cabrera Poley Rocío
Re: El càstig
per Cabrera Poley Rocío - dilluns, 31 març 2014, 12:34
 
El problema es que aún hay gente que cree que castigo y autoridad son sinónimos. De hecho, una prueba de ello es que cuando hablamos con nuestros abuelos, por ejemplo, dicen que antes sí que se le tenía respeto al profesor y con ello suelen hacer referencia a los castigos. 
Es verdad que la figura docente ha perdido valoración social pero creo que utilizando métodos adecuados, poniendo limites, dando respuestas contingentes y, como apuntábais vosotras, poniendo énfasis en la reflexión del niño sobre aquello que ha hecho mal podemos conseguir tener autoridad dentro del aula sin necesidad de castigar.
Imatge Tur Martínez Andrea
Re: El càstig
per Tur Martínez Andrea - dilluns, 31 març 2014, 12:43
 
Como tu dices Rocio decian que antes si que le tenian respeto al profesor, peró a lo mejor más que respeto era miedo a causa de los métodos y castigos que utilizaban, ya que en esos tiempos el castigo físico era habitual en las aulas cosa que ahora està totalmente prohibida. 
Y de acuerdo con todas mis compañeras, el castigo no es una herramienta para educar hoy en dia aunque tambien creo que esto ya està muy presente en las escuelas, aunque como todo siempre habrà alguna excepcion muy a nuestro pesar. 

Imatge Borrás Bueno Patricia
Re: El càstig
per Borrás Bueno Patricia - dilluns, 31 març 2014, 16:24
 
Estoy de acuerdo con todas en que el castigo no es una herramienta educativa y además  a menudo se abusa de el en las aulas,en lugar de hacer pensar a los niños sobre lo que han hecho, hacerles reflexionar.
También es cierto que el castigo, a veces funciona aunque muy a corto plazo, por ejemplo si ponemos un castigo a un niño y no le explicamos por qué le castigamos o levantamos el castigo sin que se cumpla, al final lo que va a suceder es ni castigo, ni límites… por eso pienso que no debería utilizarse tanto, si bien es cierto, como dice mi compañera Celia, en un caso muy concreto o puntual, se podría utilizar (a todos nos han castigado alguna vez) creo que el problema está en abusar de él y si alguna vez  lo utilizamos en el aula,  siempre haciéndoles pensar sobre el porqué de ese castigo, y tratar de consensuar los límites o normas para que algo no vuelva a suceder.
Imatge Ramon López Aida
Re: El càstig
per Ramon López Aida - dilluns, 31 març 2014, 18:13
 
Creo que el tema del cual estamos hablando es muy importante, ya que establecer límites a los niños, ya sea como madre o como maestra, resulta siempre muy complicado. Esto se debe a que los adultos normalmente no queremos entrar en discusión con los niños, y esto nos lleva a consentir muchas de sus malas conductas o bien recurrimos al castigo, una herramienta muy tradicional que muchas veces no resulta tan efectiva.
Por eso, como bien han comentado mis compañeras, el castigo no tiene que ser nuestra herramienta fundamental para educar, ya que esta demostrado que en muchas ocasiones, si el castigo no se aplica de forma coherente a la mala conducta que ha tenido el niño, este no llega a comprender el porque de su castigo. Ademas, para que los niños lleguen a comprender que han hecho algo mal tenemos que hacerles reflexionar y pensar sobre eso, y de esta manera involucrarlos en el problema.
En conclusión, tenemos que procurar enseñar los límites y educar basandonos en la vinculación afectiva, ya que solo de esta manera conseguiremos que los niños nos mantengan ese respeto. Por eso la mejor forma de enseñar a los niños es siempre con un compromiso sentimental que incluye a las dos partes el niño con el adulto y el adulto con el niño.

Imatge Reyes Márquez Nuria
Re: El càstig
per Reyes Márquez Nuria - dilluns, 31 març 2014, 18:36
 
En primer lugar, debo repetirme y decir que yo también estoy de acuerdo con todo lo que han apuntado mis compañeras, ya que de qué nos sirve castigar a un alumno o a un hijo si no le decimos el por qué, para mí sería como ir a una heladería y pedir un cucurucho sin bola de helado, es decir, sería ilógico. 
Muchos padres y muchos maestros se justifican diciendo "es que es muy pequeño todavía, así que no va a entender las razones de por qué está mal lo que ha hecho", pero se equivocan. Un niño claro que entiende y claro que razona, dentro de sus posibilidades claro. 
En segundo lugar, me gustaría destacar lo que ha dicho mi compañera Delia diciendo que sí que es cierto que con el castigo se han visto cambios destacables; mis abuelos lo podrían afirmar rotundamente diciendo "si os pegaran un palo como los que pegaban antes veríais como no lo volvíais a hacer". Y he de decir que tienen toda la razón del mundo, evidentemente que no lo ibas a volver a hacer, pero no por haber interiorizado y reflexionado sobre lo que has hecho sino por el dolor físico que te habían causado y por el miedo a que volviera a suceder.
Me hace mucha gracia cuando muchos padres le dan un tortazo en el culo a su hijo y seguidamente le dicen "y ahora te vas a cuarto a pesar sobre lo que has hecho" ¿...? ¿Qué sentido tiene eso? Que se vaya a pensar/reflexionar..., y encima los padres creen que el niño lo va a hacer como si supiera lo que es... Pero tanto padres como maestras, solo que en este último caso la maestra cogería al alumno por el brazo, en el peor de los casos, y le diría que se fuera a un rincón a pensar.
En fin...
También me gustaría destacar lo que ha comentado mi compañera Rocío, eso de que muchos confunden castigo con disciplina, y querría decir que a mi forma de ver es totalmente cierto, ya que hay muchas personas que creen que sin castigo no hay disciplina y viceversa y no saben de que la disciplina va junto con el amor, la compresión, la empatía y la reflexión. 
En tercer y último lugar, me gustaría destacar lo último que he dicho más arriba y darle la impartancia que se merece a la palabra amor y reflexión, ya que con ellas dos podemos conseguir todo lo que queramos respecto a la educación de los más pequeños.
Imatge Reyes Márquez Nuria
Re: El càstig
per Reyes Márquez Nuria - dilluns, 31 març 2014, 18:38
 
Hola Delia,
creo que el tema que has propuesto puede tener buena pinta, pero la verdad que no acabo de entender bien la idea.
Si me lo explicas estaré encantada de participar.
Gracias :)
Imatge Marí Costa Nuria
Re: El càstig
per Marí Costa Nuria - dilluns, 31 març 2014, 18:59
 
Yo estoy completamente de acuerdo con Celia y con Rocio, castigo no es sinonimo de autoridad, es cierto, creo que como maestras debemos poner límites, pero como bien dice Celia, buscando alternativas que tengan en cuenta el apego, la individualidad, la reflexión y la motivación intínseca.
Es por eso un momento básico, el proceso de adaptación, dónde debemos trabajar desde el primer dia, con coherencia, estableciendo unos limites claros, sin dejar de lado en ningún momento el apego.
Por otro  lado, decir que los límites, es un tema que cada dia  preocupa mas a la sociedad, en concreto a los padres, los cuales tienen muchas inseguridades respeto a su rol de educadores, bien sea porque intentan ponerse a la atura  de sus hijos, o bien por la competividad que surge a partir de los padres separados. En mi opinion esto es debido a la variedad de famílias que hoy en dia encontramos, ya que antes los modelos estában muy definidos.
Por eso creo, que es importante marcar los limites, y educar a los niños no necesariamente con castigos, sinó mostrandoles que sus actos, tienen consequencias, tanto negativas como positivas.
Aquí os deja un blog muy interesante que habla de este tema:
http://www.elblogdeoscargonzalez.com/2012/11/ninos-sin-limites.html


Imatge Aguiló Rodríguez Virgínia
Re: El càstig
per Aguiló Rodríguez Virgínia - dilluns, 31 març 2014, 19:00
 
Todo lo expuesto anteriormente por mis compañeras me parece muy interesante y opino que están en lo cierto.
Pero  además, considero que nosotras como maestras tenemos la obligación de averiguar el modelo educativo que sigue cada familia en sus casas. Esto lo digo porque considero a la familia una institución fundamental en el desarrollo del alumno y que por lo tanto debemos colaborar juntos para conseguir la mejor educación de los niños y niñas.
En varias ocasiones ha surgido el tema en clase de la participación de las familias en la educación de los niños. Pero si somos realistas nos damos cuenta que aunque los padres no acudan a las reuniones de padres o a la escuela, la familia siempre influye en gran medida a los niños y niñas ya que pasa gran parte del tiempo con ellos. Por este motivo, creo que el primer paso sería analizar el estilo educativo de los padres y hacer-les reflexionar sobre sus conductas. Así hacer reflexionar a aquellos padres que no son coherentes, a aquellos que son demasiado permisivos o aquellos que son demasiado  estrictos. De esta manera los docentes deberíamos orientar a los padres a la hora de establecer límites y escuchar sus argumentos respecto el tema por si nos puede servir a nosotros para mejorar nuestra enseñanza.
En definitiva, facilitaríamos a los padres  otras alternativas para poner límites a sus hijos que no sean el castigo, como pueden ser todo lo que ya han mencionado mis compañeras.
De esta manera, aquello que se realiza en el aula tendrá una continuidad en casa. Esto facilitará al alumno a crear su propio sistema de valores y objetivos y, por tanto,  provocará que el niño o la niña no realice aquellas conductas que no respeten su sistema de valores ya que se tratan de límites interiorizados.
Imatge Costa Torres Marta
Re: El càstig
per Costa Torres Marta - dilluns, 31 març 2014, 19:00
 
Estic molt d’acord amb totes, el càstig ens pot servir per a limitar una acció en un moment determinat, però aquesta es pot tornar a repetir ja que, la majoria de vegades que imposem un càstig, els infants no interioritzen el perquè.
Com diuen les meves companyes, hi ha moltes estratègies i metodologies que es poden emprar per a resoldre conflictes o males conductes, però per a que sigui efectives i adequades han d’abarcar sempre la reflexió dels infants ajudant-los a entendre el perquè, a que coneguin i diferenciïn el que esta bé del que esta mal, per així ajudar-los a que duguin a terme un correcte desenvolupament.
Però, per una altra banda com diu na Celia, un càstig es pot imposar des de molt de punts de vista. Com diu ella, sempre que sigui aplicats adequadament, sense abusar i amb una correcta reflexió, poden ser de gran ajuda per a l’infant ja que, d’aquesta manera pot entendre el que ha fet malament i ser significatiu per a ell.
Respecte als límits i la disciplina, és necessari que estiguin presents a classe per a marcar una bona dinàmica, però millor si són consensuats entre tots els membre de l’aula, ja sigui adults com alumnes. D’aquesta manera, s’involucra a tothom i farà que siguin uns límits i normes que els infants entendran i valoraran. 
Imatge Colomar Costa Celia
Re: El càstig
per Colomar Costa Celia - dilluns, 31 març 2014, 19:59
 
Rescatant un poc l'important tema de la família que ha obert amb la seva entrada na Virgínia, crec que té raó en què ens hem d'interessar i informar-nos sobre el model i estil educatiu que tenen per a poder conèixer millor també a l'infant i el context en què viu, i intentar crear una estreta línia de col·laboració entre família i escola per a arribar a uns objectius comuns i no crear incoherències en tot el procés i també pel que respecta als límits i càstigs.

Ara bé, crec que si algun dia en un futur ens trobem amb un cas en què no veiem adequat el comportament de la família haurem de ser molt cuidadoses a l'hora de parlar amb ells i intentar fer-los reflexionar, ja que normalment, tots els pares ho fan el millor que poden (des del seu punt de vista) i sempre sol tenir una raó (perquè varen ser educats així, perquè els hi hauria agradat ser educats així, etc.). Així, trobo molt bé això de donar estratègies i alternatives i intentar guiar un poc als pares però també penso que de vegades alguns familiars poden posar resistència (ja que poden pensar que els estem jutjant). Per a evitar això, suposo que ens haurem d'encarregar de crear un clima de confiança amb el temps per a què aquests es sentin prou còmodes per a rebre algun consell o estratègia i veure-ho com una cosa positiva.

També ens podem trobar amb casos en què siguin els pares o familiars qui no estiguin d'acord amb els nostres mètodes o la forma de posar límits. Tot i sentir-nos un poc qüestionats, haurem de ser el més professionals possible i saber explicar i raonar la nostra forma de treballar per apropar-los al nostre punt de vista.
Imatge Bravo Portolés Delia
Re: El càstig
per Bravo Portolés Delia - dimarts, 1 abril 2014, 00:21
 
Hola Nuria, 
Em referia a les múltiples acepcions de la paraula càstig a educació. Tal volta per a alguns seria posar límits físics, en quant a actuació, o a  limitar la llibertat de moviment, per uns altres suposa la limitació "intelectuals", (la cadira de pensar), també hi ha maneres directes de castigar, i indirectes( quan reforçem continuament la conducta de la resta i deixem de banda a un infant per exemple,)d'alguna manera limitem no només a aquells als qui reforçem sinò també a aquells que queden oblidats ja que ho poden interpretar com a càstig... Bé aquesta era un poc la idea, obrir els ulls crítics davant les actuacions amb finalitats "educatives" que fan servir el càstig i descobrir  l'immens ventall que pot incloure tant a l'àmbit escolar com al familiar.

Imatge Galve Millán Andrea
Re: El càstig
per Galve Millán Andrea - dimecres, 2 abril 2014, 19:39
 
También opino que el aprendizaje de los limites siempre ha de comenzar desde el cariño y el afecto, ya que si se intentan establecer desde el miedo, lo único que ocurrirá es que el niño solo cumplirá las normas delante de una figura de autoridad. De igual forma, es esencial hacerles reflexionar sobre los limites para que los puedan comprender y interiorizar. Asimismo hay que hablar con ellos de las consecuencias que puede haber al no cumplirlos.
Además, estoy de acuerdo con Celia en que el castigo se puede usar en momentos concretos, cuando los otros métodos no dan resultado. Pero pienso que nunca es aceptable el castigo físico.
Por otro lado, creo que también es de gran importancia la amplia comunicación con los padres y conocer su estilo educativo tal como dice Virginia.

LA FAMÍLIA 1




            Avui a classe hem fet un apropament a la definició de família. Primerament, com ja és habitual, hem dedicat uns minuts a fer una petita reflexió individual.
La meva definició inicial de terme família ha estat la següent:

Grup de persones que conformen un nucli de recolzament de rellevància per als seus membres

            Seguidament, en petits grups, en el meu cas amb ajuda de Marta i Patri em posat en comú les nostres definicions i hem tractar de fer una de           comú:

Grup de persones que formen un nucli de recolzament , estima, i cura i entre els quals sestableix un fort vincle

            Per completar encara més la definició, hem elaborat una definició aquesta vegada totes les companyes de la classe i el resultat ha estat aquest:

Institució (important per a lindividu)(socialització), grup de persones que comparteixen espai i temps i que estableixen vincles(de pertinència, didentitat...) on cadascú té un rol. Aquest nucli compleix unes funcions de recolzament (afectives, fisiològiques, culturals i educatives) per satisfer les necessitats dels seus membres (identitat del grup).

         Altres definicions amb les que hem treballa o que he trobat cercant informació:

La família és aquell grup de persones que viuen en una mateixa casa i es barallen, com a mínim un cop al dia.

Respecta a aquesta definició, esmentar que barallar-se implica relacionar-se, i es refereix a la necessària conseqüència derivada de la interacció. Si no existeix debat intern, interès, difícilment pugui fluir la interrelació i per tant el concepte de família.

Relació entre un o més adults que tenen la capacitat de tenir cura dun menor; i per altra banda , un fill o filla que es vincula a qui té cura dell o della, poden ser varius

Un humà és una persona que va passant per diferents rols a mesura que es desenvolupa. Una vegada tenim fills, sorgeixen més responsabilitats.


Les funcions bàsiques de la família són la satisfacció de les necessitats fonamentals de linfant per si mateixa o com mediadora, amb el suport daltres institucions sanitàries i educatives. La família és font dinformació i transmissió de valors. La presència constant dels membres adults de la família, les converses i les conductes permeten als nens adquirir informacions bàsiques per interpretar la realitat física i social, així com assimilar les creences bàsiques de la seva cultura. La família ensenya als seus membres a comportar-se de forma socialment desitjables. La família ofereix models dimitació i identificació als nens. Ajuda i ensenya com sha de reaccionar i actuar en situacions estressants. La família és el nucli social que serveix de descans i lloc per preocupar-se de esforços, tensions o problemes que hagin suposat costos per a lindividu. Hi pot descansar tranquil perquè sap que és acceptat sigui quina sigui la seva dificultat. La família és un lloc de participació activa del nen.


La OMS defineix la família com "los miembros del hogar emparentados entre sí, hasta un grado determinado por sangre, adopción y matrimonio. El grado de parentesco utilizado para determinar los límites de la familia dependerá de los usos a los que se destinen los datos y, por lo tanto, no puede definirse con precisión en escala mundial."
La família és el grup primari de pertinença dels individus. En la seva concepció més coneguda està constituïda per la parella i la seva descendència. Ara bé, el procés històric i social mostra diferents tipus destructures familiars que fan difícil una definició daquesta. Això ens indica que la família està lligada als processos de transformació de la cultura contemporània.
La família és el millor lloc per a que linfant es senti estimat.
Els pares són una constant al llarg de la vida de qualsevol nin, per tant la família és un dels factors que més influeix en el seu futur i desenvolupament.
Els vincles dafecció que els infants desenvolupen amb els seus pares i germans perduren generalment tota la vida i serveixen de models de relació al llarg del seu desenvolupament.
També dins la família, les persones experimentem els nostres primers conflictes socials.
Si com a mestres volem fer una bona aproximació a la família  penso que hauríem de tenir en compte la teoria de sistemes i de la comunicació Pino.G, Poupin L. 1999, defineixen un sistema com el conjunt delements en interacció dinàmica en el qual lestat de cada un dells està determinat per la situació que ocupa cada un dels altres. Aquesta teoria ens permet visualitzar la família duna manera més holística, com una totalitat composada de diferents parts, els seus membres, els quals interaccionen i són interdependents entre ells.
Com assenyala Minuchin, 1982, la familia está constituida por subsistemas, entre éstos encontramos, el subsistema conyugal, parental, filial; desde esta concepción todos se ven afectados en el caso de enfermedad y hospitalización de uno de sus miembros Fora dels subsistemes clàssics esmenta Aylwin 2002, existen otros subsistemas constituidos por diferentes factores como sexo, interés, edades o funciones