LES EMOCIONS 2: Activitats 3 i 4

DEFINICIÓ D’EMOCIÓ i ESTRATÈGIES EDUCATIVES:

  

Avui a classe hem plantejat què era per a nosaltres una EMOCIÓ.

La primera definició que individualment m’ha vingut al cap ha estat la següent:

“Sensació que experimentem de manera temporal com a reacció a un estímul extern o intern”

Seguidament, en petits grups, hem reflexionat al voltant d’aquesta definició i l’aportació dels tres membres del grup ha donat com a resultat la següent definició:

“Estat d’ànim variable que experimentem temporalment com a reacció a un estímul extern o intern i que ens provoca una reacció física psíquica”

La següent passa en aquesta recerca de definició, ha estat grupal. Tota la classe hem proposat una definició conjunta que a continuació escric:

“Estat d’ànim(cognitiu)  canviant (variable, modificable, temporal) provocat per una situació (acció o fet) amb significat per a l’individu (sensació, conducta, li serveix per mantindré l’equilibri) que comporta una reacció(fictícia o real, una somatització davant d’un estímul(intern o extern)”

En veure com evolucionava la nostra definició, he quedat realment impressionada.

Així, definir el terme emoció pot aparentar cosa fàcil, probablement tots podríem fer-ho, però aconseguir una definició consensuada d’aquesta paraula, és una tasca molt més complicada del que sembla.

Del llatí emotio, la emoció és la variació profunda però efímera de l’ànim,la qual cosa pot ser agradable o no i presentar-se juntament amb certa condició somàtica. D’una altra banda com assenyala la RAE, la emoció constitueix un interès replet d’expectatives amb les quals es participa en alguna cosa que està succeint.

Segons han demostrat multitud d’estudis, les emocions juguen un paper fonamental en els processos de salut d’una persona. De tal manera que arriba a succeir que determinades malalties són desencadenades per una mala experiència que genera una emoció particular, com ara les fòbies o els trastorns mentals o les epilèpsies. Les emocions són enteses com a fenòmens d’arrel psico-fisiològica i segons els experts, són el reflex d’eficaces formes d’adaptació a diversos canvis ambientals. Pel que fa a l’aspecte psicològic, les emocions generen sobresalts en l’índex d’atenció i augmenten el rang de diverses conductes en la jerarquia de respostes de l’individu que les experimenta. Respecte a la fisiologia, les emocions permeten ordenar les respostes de diverses estructures biològiques, incloent les expressions facials, la veu els músculs, i el sistema endocrí, amb l’objectiu de definir un medi intern adequat per al comportament més òptim.

Les emocions permeten a tot individu establir la seva posició respecte a l’entorn que el rodeja. Les emocions funciones també com una espècie de depòsit d’influències innates i apreses.

Algunes  aportacions que he trobat interessants:

1 Introducció Emocions from Escola Pia Santa Anna

Goleman (1996) escriu": el término emoción se refiere a un sentimiento y a los pensamientos, los estados biológicos, los estados psicológicos y el tipo de tendencias a la acción que lo caracterizan."

Bisquerra (2000): "Las emociones son reacciones a las informaciones (conocimientos) que recibimos en nuestras relaciones con el entorno. La intensidad está en función de las evaluaciones subjetivas que realizamos sobre cómo la información recibida va a afectar a nuestro bienestar. En estas evaluaciones subjetivas intervienen conocimientos previos, creencias, objetivos personales, percepción de ambiente provocativo, etc. Una emoción depende de lo que es importante para nosotros. Si la emoción es muy intensa puede producir disfunciones intelectuales o trastornos emocionales (fobia, estrés, depresión)".

Vallés (2000) exposa les notes que intervenen a la definició d'emoció: "La emoción involucra al pensamiento, al estado psicofisiológico, al afecto y a la acción (reacción) expresiva."

M’agradaria definir l'EMOCIÓ com a un compendi de les diferents aportacions científiques, com a "estats interns que es caracteritzen per pensaments, sensacions, reaccions fisiològiques i conductes expressives que sorgeixen de sobte". De la lectura de tantes i tan diverses definicions d'EMOCIÓ, arribo a la conclusió de que "les emocions són per tant estats interns que no poden observar-se o mesurar-se de forma directa , i es caracteritzen perquè a la seva vesant psicològica s’afegeixen símptomes corporals". Generalment les emocions, els sentiments i les vivències es produeixen per un estímul extern, amb la qual cosa la seva aparició és brusca , però els sentiments no s’acompanyen de canvis en l’esfera corporal i la persistència de les emocions és molt més duradera que la dels sentiments. 

ESTRATÈGIES EDUCATIVES: per treballar les emocions

De la lectura de “Emociones primarias y su alquimia”, he escollit les següents reflexions:

-“Amar es la emoción madre. De ella se pueden desprender todas las demás y enriquecerse y empobrecerse en función de su textura, forma y color”

La primera de les frases l'he escollit per la força que em transmet la frase en sí. Perquè de veres crec que així ho és de cert, que partim de l’amor com a emoció primordial i referent. Penso que sense l’establiment de vincles afectius, sense amar difícilment podem créixer de manera emocionalment equilibrada. A més a més com a mestra vull tindre aquest referent emocional ja que al cap i a la fi és la fita de la majoria dels comportaments humans, dels nostres desitjos, de les nostres necessitats. En qualsevol de les seus estadis, l’amor com a emoció pot ser entesa com la font de la resta de les emocions. Des de l’amor infantil, el qual segueix el principi de “estimo perquè m’estimen”, passant per l’amor immadur “t’estimo perquè et necessito” amb tota la duresa de l’egoisme que comporta i arribant als estadis madurs de “m’estimen perquè jo estimo” i “et necessito perquè t’estimo”.

-“Negar la tristeza no nos permite estar alegres. Cuanto mayor es la pérdida mayor es la tristeza. Necesitamos un periodo de retraimiento y dolor para adaptarnos a la nueva situación y volver a vivir sin que aquello nos afecte”

Aquesta segona frase l’he escollit pel fet que em supera la tristesa en els infants especialment. A ningú crec que li resulti agradable aquesta emoció però tard o d’hora la experimentem, i l’entenem en adults . Fins i tot d’un mode raonable, entenc la necessitat d’experimentar-la com a infants, però la veritat és que em costa molt més. Sentir la imperiosa necessitat de treure-la fora, d’experimentar-la suposo que la identifico amb una causa dolorosa i per això em resulta encara més complicat. D’aquesta frase tan simple i tan eloqüent, trec una cosa que ja mai més oblidaré i és tan fàcil com que de vegades obviem que és més fàcil superar estats de tristesa quan són vivencials, quan es parla d’allò que et posa trist. Negar-ho no ens aporta alegria, senzillament ens fa amagar una emoció que ja forma part de nosaltres i que si poguérem entendre-la ens ajudaria i enriquiria el nostre desenvolupament.
Joseba Achotegui en l'article " Salud mental en tiempos difíciles" m'ha fet adonar-me que moltes vegades confonem la tristesa amb la depresió. I de fet, la tristesa no és patologia en sí sinò que es tracta d'una emoció molt útil que l'evolució ha seleccionat per fer front a moltíssimes circumstàncies.
De fet, la lectura d'aquest article em va fer plantejarme el per què de tantíssima creativitat des de sentiments de tristor. Els més grans compositors han escrit des de la tristesa com és sabut, però no cal anar tant lluny, qualsevol artista sap que la tristor és motor de creació i em demano quina és la raó. La tristor probablement ens crea dubtes, ens fa demanar-nos les qüestions que ens preocupen, i cercar solucions.

-“Procurar repartir un soplo de alegría en nuestro entorno es un esfuerzo que se contagia y hace la vida más agradable”

I en últim lloc he triat aquesta frase perquè considero que de vegades ens compliquem molt l’existència. No només dins l’aula sinó també en el nostre dia a dia com a persones. I resulta que un simple somriure, un acudit una abraçada forta una rialla amb un amic, cantar una cançó...fets tan elementals, ens poden treure d’u enorme pou que la majoria de’ocasions com he començat dient, és creat per nosaltres mateixos. Pel que fa a les estratègies educatives, no tinc dubte que hi ha moments complicats a l’aula amb els infants, amb els pares a les reunions, fins i tot amb companys o equip directiu. Un pot afrontar-ho tot amb una immensa professionalitat, amb tota la serietat que la temàtica demani però l’alegria penso que hauria d’estar present a cada instant com a recurs motivador, com a recolzament fins i tot com a exemple ja que com diu la frase, és intensament contagiosa.

Per finalitzar aquesta entrada vull compartir amb vosaltres aquest vídeo que he trobat en relació al treball de les  EMOCIONS A EDUCACIÓ: