dissabte, 8 de març del 2014

LES EMOCIONS 4

CONÉIXER LORIGEN DE LES EMOCIONS



            Després la visualització del vídeo BABY HUMAN SENTIR he fet una reflexió basada en els següents aspectes:

            Els punts que he trobat més interesants són la quantitat democions que des de ben menuts, els bebès humans poden no tan sols experimentar sinó també expressar, i fins i tot entendre. Sabia que hi eren allà algunes emocions .Sabia que els bebès de pocs mesos gaudeixen del somriure però que aquest és un acte reflex. Desconeixia que aparegués a tan primerenca edat, segons el reportatge amb un mes ja hi disposem daquest somriure i no mestranya perquè la força del mateix és brutal. La tendresa que pot despertar aquest somriure és immensa. Sabia que les  primeres interaccions són fonamentals per a un desenvolupament emocional saludable per al bebè però amb aquest documental també he descobert que sense aquestes primeres interaccions del bebè amb ladult, el somriure tria molt més temps en aparèixer.

            Una altra qüestió que mha agradat molt és el somriure social. Al vídeo es planteja que laparició del mateix és als tres mesos però jo crec que aquesta afirmació tan rotunda és susceptibles de com a mínim discutir-la ja que tinc un nebodet de tres mesos i dues setmanes que encara no ha desenvolupat aquest somriure i imagino que no tardarà gaire però la realitat és que suposo serà una qüestió variable el moment en el qual uns la adquireixen abans que daltres. De fet, no penso que sigui només per falta de socialitzar-se ja que els pares són prou sortidors i gaudeixen de la vida social moltíssim. Penso que també tindrà a veure amb el caràcter de cada infant.

            Mha cridat molt la atenció el repertori democions que a través dels diversos experiments sha demostrat els infants de tan sols 3 mesos poden experimentar. Com ara la sorpresa, la frustració, la ira, el plaer.


            Una de les experiències que mha resultat més enriquidora com a experiment ha estat aquelles dirigides a descobrir si els bebès entenen les emocions dels altres. Sabia que entenien les de les seves mamàs amb prou claredat des de primers mesos però mha sorprès descobrir que connecten abans amb una altra dona adulta que amb el seu propi pare. De fet respecte a aquesta qüestió tinc els meus dubtes encara que siguin estudis molt avalats ja que avui en dia la societat ha canviat molt en el  sentit que fa anys que no són els pares els únics que treballen fora i/o dins de casa. Així mateix , també penso que la relació dels pares homes amb els seus fills dependrà de quina sigui la seva predisposició i també influirà en que el bebè el trobem és o menys proper i així afavorirà més o menys lenteniment per part de linfant de les seves emocions. En qualsevol cas, entenc que el vincle afectiu que sestableix amb la mare és tan fort que aquí sí que no tinc dubte que el bebè des de ben aviat sàpiga reconèixer en ella les emocions.
            Mha agradat especialment lapartat dels experiments focalitzats a veure com afecta el caràcter de cada infant en les reaccions davant destímuls determinats. Una curiositat que he descobert és que les persones més tranquil·les desenvolupen més el lòbul  frontal dret del cervell a linvers que els més inquiets. Sabia de la importància del caràcter de cada infant i de com aquest determina la seva personalitat així com sabia que en certa manera aquest és modelable per lentorn  amb paciència i motivació .
            De veritat que he gaudit en descobrir a través dels experiments que el vídeo mostrava, com bebès de 10 mesos ja han après a cercar consell en el rostre de la mare o progenitor. És impressionant que només amb una mirada ambdós adult i infant ja es comuniquin. Entre el primer i segon any de vida apareix la resposta empàtica.
            Pel que fa a les estratègies dauto-consol sabia que les emocions dels infants poden regular-se amb distraccions externes. Aquest cap de setmana mateix, he estat amb uns amics, i la seva filla que només té any i mig no volia menjar i plorava perquè preferia jugar. La mare va optar per distreure-la amb uns dibuixets de Pepa Pig. Ningú dels que hi érem allà compartíem lopció triada però tots vàrem entendre la nostra amiga. Així i do, les emocions són regulables externament, el que he descobert amb aquest vídeo és que també amb eines pròpies fins i tot a edats molt primerenques els bebès per ells mateixos ja saben i poden autoregular-se. Per exemple davant la frustració plorant, o amb paciència...davant la por canten... La millora de l'autoregulació emocional té lloc entre els 7 i els 12 mesos perquè gatejar i caminar permet acostar-se als estímuls agradables o separar-se'n. Serà a partir dels 3 anys , a mesura que la representació i el llenguatge milloren, quan es desenvolupen les estratègies conductuals actives(tapar-se els ulls o l'oïda)o cognitives(parar-se a si mateix per no tenir por) de cara a l'autoregulació emocional.

            Pel que fa a les EMOCIONS MORALS jo la veritat no tenia idea que de tan menuts ja les poguéssim adquirir. Segons el bebè creix també ho fan les seves sensacions, les seves emocions. Aquestes cada vegada tindran més matisos, com es diu al vídeo seran més dramàtiques (a mi magrada més la paraula completes). Algunes daquestes emocions morals són el xafagor, lorgull, la vergonya. Penso que la funció que tenen és ampliar el repertori de les nostres emocions a mesura que comencem a ser part més activa de la societat. Com ens veuran els altres? Què pensaran de nosaltres? Als dos primers anys de vida apareix lautoconciència , linfant pot ser capaç de reconèixer-se a sí mateix. A partir daquest moment, quan el bebè té consciència de qui és, quan es reconeix, poden néixer aquestes noves emocions, les emocions morals.
            Segons els experiments del documental, lorgull i la vergonya com a contrast de lorgull només poden néixer quan linfant és conscient dels seus fracassos i dels seus assoliments. En tot cas, una vegada més, el temperament, el caràcter del bebè serà determinant en quant al seu desenvolupament emocional.



            Per finalitzar, el vídeo esmenta lemoció sense la qual no seria possible molt de tot el que hem explicat o com a mínim no ho seria amb tanta facilitat, lamor. Els vincles afectius condicionen el desenvolupament social. Les persones i institucions que ens rodegen ens vincules i es converteixen en models fonamentals de socialització. Aquest context social regula lexpressió, lacceptació i el modelatge. Regula les nostres conductes be acceptant-les  o no.
 


            Ha estat una experiència molt enriquidora la visualització daquest documental, de fet lhe tornat a veure a casa, amb més tranquil·litat i he gaudit molt amb les seves aportacions. Crec que de vegades infravalorem els recursos dels infants. Bé parlaré per mi, infravaloro les estratègies dels bebès i realment és contraproduent fer-ho ja que la motivació juga un paper molt important en la evolució del desenvolupament i saber com fer-la arribar en el moment propici serà una fita a tenir molt en consideració en la meva professió

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada