CONÉIXER L’ORIGEN DE LES EMOCIONS
Després la visualització del vídeo BABY HUMAN SENTIR he fet una reflexió basada en els següents aspectes:
Els punts que he trobat més interesants són la quantitat
d’emocions que des de ben menuts, els bebès humans poden no
tan sols experimentar sinó també expressar, i fins i tot entendre. Sabia que hi
eren allà algunes emocions .Sabia que els bebès de pocs mesos gaudeixen del
somriure però que aquest és un acte reflex. Desconeixia que aparegués a tan
primerenca edat, segons el reportatge amb un mes ja hi disposem d’aquest somriure i no m’estranya perquè la força
del mateix és brutal. La tendresa que pot despertar aquest somriure és immensa.
Sabia que les primeres interaccions són
fonamentals per a un desenvolupament emocional saludable per al bebè però amb
aquest documental també he descobert que sense aquestes primeres interaccions
del bebè amb l’adult, el somriure tria
molt més temps en aparèixer.
Una altra qüestió que m’ha agradat
molt és el somriure social. Al vídeo es planteja que l’aparició del
mateix és als tres mesos però jo crec que aquesta afirmació tan rotunda és
susceptibles de com a mínim discutir-la ja que tinc un nebodet de tres mesos i
dues setmanes que encara no ha desenvolupat aquest somriure i imagino que no
tardarà gaire però la realitat és que suposo serà una qüestió variable el
moment en el qual uns la adquireixen abans que d’altres. De
fet, no penso que sigui només per falta de socialitzar-se ja que els pares són
prou sortidors i gaudeixen de la vida social moltíssim. Penso que també tindrà
a veure amb el caràcter de cada infant.
M’ha cridat molt la
atenció el repertori d’emocions que a través
dels diversos experiments s’ha demostrat els infants
de tan sols 3 mesos poden experimentar. Com ara la sorpresa, la frustració, la
ira, el plaer.
Una de les experiències que m’ha resultat
més enriquidora com a experiment ha estat aquelles dirigides a descobrir si els
bebès entenen les emocions dels altres. Sabia que entenien les de les seves
mamàs amb prou claredat des de primers mesos però m’ha sorprès
descobrir que connecten abans amb una altra dona adulta que amb el seu propi
pare. De fet respecte a aquesta qüestió tinc els meus dubtes encara que siguin
estudis molt avalats ja que avui en dia la societat ha canviat molt en el sentit que fa anys que no són els pares els
únics que treballen fora i/o dins de casa. Així mateix , també penso que la
relació dels pares homes amb els seus fills dependrà de quina sigui la seva
predisposició i també influirà en que el bebè el trobem és o menys proper i
així afavorirà més o menys l’enteniment per part de l’infant de les seves emocions. En qualsevol cas, entenc que el vincle
afectiu que s’estableix amb la mare és
tan fort que aquí sí que no tinc dubte que el bebè des de ben aviat sàpiga
reconèixer en ella les emocions.
M’ha agradat especialment
l’apartat dels experiments focalitzats a veure com afecta
el caràcter de cada infant en les reaccions davant d’estímuls
determinats. Una curiositat que he descobert és que les persones més
tranquil·les desenvolupen més el lòbul
frontal dret del cervell a l’invers que
els més inquiets. Sabia de la importància del caràcter de cada infant i de com
aquest determina la seva personalitat així com sabia que en certa manera aquest
és modelable per l’entorn amb paciència i motivació .
De veritat que he gaudit en descobrir a través dels
experiments que el vídeo mostrava, com bebès de 10 mesos ja han après a cercar consell
en el rostre de la mare o progenitor. És impressionant que només amb una mirada
ambdós adult i infant ja es comuniquin. Entre el primer i segon any de vida apareix la resposta empàtica.
Pel que fa a les estratègies d’auto-consol
sabia que les emocions dels infants poden regular-se amb distraccions externes.
Aquest cap de setmana mateix, he estat amb uns amics, i la seva filla que només
té any i mig no volia menjar i plorava perquè preferia jugar. La mare va optar
per distreure-la amb uns dibuixets de Pepa Pig. Ningú dels que hi érem allà
compartíem l’opció triada però tots vàrem entendre la nostra amiga.
Així i do, les emocions són regulables externament, el que he descobert amb
aquest vídeo és que també amb eines pròpies fins i tot a edats molt
primerenques els bebès per ells mateixos ja saben i poden autoregular-se. Per
exemple davant la frustració plorant, o amb paciència...davant la por canten... La millora de l'autoregulació emocional té lloc entre els 7 i els 12 mesos perquè gatejar i caminar permet acostar-se als estímuls agradables o separar-se'n. Serà a partir dels 3 anys , a mesura que la representació i el llenguatge milloren, quan es desenvolupen les estratègies conductuals actives(tapar-se els ulls o l'oïda)o cognitives(parar-se a si mateix per no tenir por) de cara a l'autoregulació emocional.
Pel que fa a les EMOCIONS
MORALS jo la veritat no tenia idea que de tan menuts ja les poguéssim
adquirir. Segons el bebè creix també ho fan les seves sensacions, les seves
emocions. Aquestes cada vegada tindran més matisos, com es diu al vídeo seran
més “dramàtiques” (a mi m’agrada més la paraula “completes”). Algunes d’aquestes emocions morals
són el xafagor, l’orgull, la vergonya.
Penso que la funció que tenen és ampliar el repertori de les nostres emocions a
mesura que comencem a ser part més activa de la societat. Com ens veuran els
altres? Què pensaran de nosaltres? Als dos primers anys de vida apareix l’autoconciència , l’infant pot ser capaç de
reconèixer-se a sí mateix. A partir d’aquest
moment, quan el bebè té consciència de qui és, quan es reconeix, poden néixer aquestes
noves emocions, les emocions morals.
Segons els experiments del documental, l’orgull i la vergonya com a contrast de l’orgull només
poden néixer quan l’infant és conscient dels
seus fracassos i dels seus assoliments. En tot cas, una vegada més, el
temperament, el caràcter del bebè serà determinant en quant al seu
desenvolupament emocional.
Per finalitzar, el vídeo esmenta l’emoció sense
la qual no seria possible molt de tot el que hem explicat o com a mínim no ho
seria amb tanta facilitat, l’amor. Els vincles afectius condicionen el desenvolupament
social. Les persones i institucions que ens rodegen ens vincules i es
converteixen en models fonamentals de socialització. Aquest context social
regula l’expressió, l’acceptació
i el modelatge. Regula les nostres conductes be acceptant-les o no.
Ha
estat una experiència molt enriquidora la visualització d’aquest documental, de fet l’he tornat a veure a casa, amb més tranquil·litat i he
gaudit molt amb les seves aportacions. Crec que de vegades infravalorem els
recursos dels infants. Bé parlaré per mi, infravaloro les estratègies dels
bebès i realment és contraproduent fer-ho ja que la motivació juga un paper
molt important en la evolució del desenvolupament i saber com fer-la arribar en
el moment propici serà una fita a tenir molt en consideració en la meva
professió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada