dissabte, 8 de març de 2014

LES EMOCIONS 1: Activitat 2


EMOCIONS PRIMÀRIES:
Definició personal i comparativa amb la lectura "L'Alquímia de les emocions"






Per començar aquesta segona activitat he seleccionat el primer moviment de la Simfonia número 25 en sol menor de Wolfgang Amadeus Mozart.
Vos convido a gaudir d'aquesta meravella mentre parlem d'emocions primàries:
Com ja haureu imaginat, sobretot els qui em coneixeu millor, la tria de la peça no ha estat aleatòria. A més d’ésser una peça excepcional, és la banda sonora del principi d'una pel·lícula que vos recomano de tot cor, "Amadeus". Si bé és cert que hi ha molt de ficció a l'argument de la mateixa, també ho és que la realitat musical que ens ha arribat d'aquest geni queda reflectida d'una manera molt propera a la realitat. La vida d’en Mozart, com la de tantíssimes persones anònimes, reuneix les emocions primàries  ja que aquestes són les pròpies i naturalment relacionades amb la nostra espècie. 


Què és una emoció from home
Aquest power point ha estat creat per Montse Cosidó i Jonathan Eibez per SENT I CREA i penso que recull d'una manera prou gràfica el que són les emocions primàries.

Les emocions primàries són estats afectius automàtics i complexes que es donen en el nostre cos i que compleixen una funció beneficiosa i d’adaptació en l’organisme  afavorint la nostra reacció davant un estímul. Les emocions primàries són variacions del nostre estat d’ànim provocades habitualment per pensaments , records, anhels, passions, sentiments, ets... Quan sorgeixen, es produeixen canvis psicològics, fisiològics i psicosomàtics. La intensitat, varia en funció de l’estat del subjecte, del seu estat físic, de la personalitat i especialment del tipus d’estímul. Les reaccions somàtiques del nostre cos causades per les emocions són múltiples. L’ hipotàlem i el sistema nerviós autònom semblen ser els responsables directes de les alteracions i canvis violents que més afecten al sistema circulatori, respiratori i glandular.
  • Cada emoció provoca un conjunt de reaccions que intentaré explicar relacionant-les amb moments de la vida real que hi surten a la pel·lícula esmentada com ara:

POR: El cos està sotmès a un estat de màxima alerta. Pot ocórrer que el nostre cos es paralitzi abans de prendre una sortida encertada. S’associa al nerviosisme, ansietat, preocupació, inquietud i en un nivell més greu amb la fòbia i el pànic.
L'inici d'aquesta pel·lícula és una clara situació on es pot vivenciar l'emoció del por. Així, els criats  assistents de'n Salieri sofreixen per moments aquesta emoció en preveure que alguna cosa horrible ha pogut ocórrer. Tracten d'obrir la porta del mestre músic sense aconseguir-ho i a més ell no respon a les seves picades de porta. Ténen por de tombar la porta i trobar-lo mort.

IRA: El nostre cos reacciona accelerant la freqüència cardíaca i s’eleven les hormones(l’adrenalina) que predisposen el nostre organisme per emprendre l’acció. S’associa amb la hostilitat de la fúria, la indignació i en casos extrems, amb l’odi patològic. Un exemple tret de la pel·lícula seria la ira que  sofreix en Sallieri quan el jove artista Mozart, recent arribat a Viena, rep més aplaudiments i reconeixements de totes les classes socials que els que ell rebia fins aleshores. Hi ha diverses escenes, on la Ira s’apodera d’en Sallieri , una molt  és el moment que descobreix que la seva estimada , a la qual ell mai ha gosat tocar, desitja a aquell a qui ell considera un esser repugnant , volen fer-nos veure que fins i tot havien estat junts cosa que encara desencadena més la ira d’en Sallieri.

AMOR: Sentiment de tendresa i de complaure sexual, generen un estat de calma relaxació i satisfacció, predisposant tot el nostre organisme a l’enteniment mutu. S’associa a la simpatia, amabilitat, adoració, però en ocasions patològiques pot conduir a dependència extrema.. L’amor la considero l’emoció per excel·lència, aquella la qual ningú no dubta que ho és, aquella que és acollida per pràcticament totes les societats i cultures com a emoció primerenca. Aquella sense la qual, la vida probablement resultaria un impossible intent de sobreviure. M’agrada descriure l’amor com un art, així com ho fa n’Erich From a qui he descobert amb la lectura de l’alquímia (Sentir y crecer. Emociones primarias y su alquímia). Segons aquest autor, Amar es un arte. Requiere conocimiento y esfuerzo.  L’amor és una força sense la qual probablement com assenyala la lectura esmentada, la societat no podria existir. Si bé és cert que cal puntualitzar  el concepte d’amor madur, el qual inclou la necessitat de preservar la pròpia integritat, la individualitat  dels qui son parts de la unió. Na Constanze, la dona d’Amadeus, sent l’amor des del moment que el coneix fins el dia de la seva mort. Hi ha escenes on ella necessita retrobar la seva integritat, fugir de la immensa personalitat d’aquest compositor per trobar la calma sense deixar d’amar-lo. Els últims anys de la vida d’en Mozart, les despeses que té a diari són enormes, les festes  i les moltíssimes hores dedicades a escriure música el fan caure en un estat poc saludable.

 ALEGRIA: Es suprimeixen les sensacions negatives o d’incomoditat. S’anulen pràcticament totes les reaccions fisiològiques d’importància, excepte la sensació de tranquil·litat i calma corporal. S’associa amb el plaer, la diversió, l’harmonia sensual, a nivells més alts amb l’eufòria i l’èxtasi.
L’alegria es pot veure reflectida a la pel·lícula en quasi tots els moments en que el protagonista fa música, des de ben menut, a en Mozart el fet de composar li produeix una sensació d’alegria i més encara es pot veure la felicitat que reflecteix el seu cos sencer quan una obra està finalitzada i la pot estrenar. El moment de dirigir-la i l’estrena davant el gran públic suposa una gran alegria per al compositor.




De laprenentatge de les emocions primàries sem plantegen molts dubtes ja que sembla que moltíssims científics estan dacord amb la seva existència però és prou difícil crear consens alhora de determinar-les. Quants tipus democions hi haurà? Hi haurà tants tipus democions com de persones? Tal vegada podem posar nom a emocions paregudes però les sentim realment igual?

El repte que em plantejo per als propers dies és tractar dobservar les diferents predisposicions, valoracions i reaccions dels infants que tinc a laula i també dels adults que em rodegen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada