diumenge, 1 de juny de 2014

REFLEXIONS FINALS

Arriba el moment d'acomiadar-nos i vull concloure amb el mateix compositor amb qui vaig començar, Mozart. Volia acabar contagiant-nos del seu inesgotable sentit crític constructiu. Tal i com haureu vist, he pogut incloure la música que em resultava més significativa per a cada entrada tal i com m'ho vaig proposar el primer dia. El recorregut no podia ser d'una altra manera, ha estat molt focalitzat en els músics romàntics i impressionistes ja que varen ser ells els qui aconseguiren mostrar amb més profunditat les emocions. Així mateix, Al llarg d'aquests mesos, també he inclós a l'entrada de la família música d'Albeniz per la proximitat del compositor. Finalment a les entrades de les escoles he triat a Beethoven pel sentit de transició de la seva obra i la seva vida, ja que crec que el canvi cap a l'escola que s'adapti als temps actuals, ha de fer-se de manera progressiva.



Obert aquest regal que m’ha ofert l’assignatura, no puc més que mostrar-me totalment agraïda i molt, molt satisfeta. 

Si aquesta entrada la començo amb l'entrevistes de Mujica, no hi ha altre motiu, que l’impacte que em va suposar. Despertà en mi coses que s’havien dormit , moltes coses que tenia de dins ben amagades.
No em canso de mirar-me-la,  perquè és un crit evocador dels principis més humans, sentir-lo impulsa apostar per totes les persones, motiva la lluita per un món millor.
Em fa remoure coses de dins, i pensar que de veres no hauria de ser tan complicat viure en pau i harmonia.







Triar-la per concloure aquesta assignatura no ha estat aleatori. La veritat, és que aquesta assignatura també m’ha fet  PENSAR i SENTIR. I m’ha fet raonar el que sentia i positivizar-ho així com apropar-me als sentiments de companys i alumnes.

En els últims mesos, segons avançàvem amb l’endinsament de la matèria socio-emocional, he començat a practicar a les meves classes aspectes que mai abans haguera pensat que faria servir. Als alumnes de piano, i també de llenguatge musical, que son la realitat que jo visc al dia a dia de les aules, he començat a demanar-los com es sentien estudiant, davant l’instrument, també quines emocions experimentaven a les meves classes i davant una audició amb públic.

He fet aquest últim trimestre una assemblea conjuntament amb tots els alumnes, per tal de posar en comú les nostres emocions, les meves també, i he descobert aspectes durs però també aspectes meravellosos. Alguns alumnes tenen un patiment molt més gran del que jo imaginava en preparar-se per als concerts, arriben a sentir pànic un parell de dies abans d’actuar. Altres, estan avorrits de tocar perquè venen obligats per els pares i realment ells no tenen ni ganes de continuar. I la majoria, sent una força d’energia  que els impulsa a treure la música que senten i fer-ho de la millor manera possible per tal que la gent  a  qui va dirigida puguin sentir-la de manera similar a com la senten ells.

Jo, els hi vaig transmetre l’ALEGRIA que sento en  veure la seva evolució, la TRISTOR que em dona veure una audició que no es correspon amb l’esforç i el treball perquè els nervis han jugat una mala passada, la POR que tinc de no haver motivat prou a aquells que es plantegen deixar l’instrument i la FELICITAT de gaudir amb ells dels aplaudiments merescuts.

Divendres passat, va ser el concert final de curs. L’apropament que he aconseguit enguany amb els infants ha estat molt superior al de altres anys, ha estat meravellós. El fet de parlar des del cor, i compartir emocions, els ha fet més grans com a grup, més forts. Em varen demanar  fer una audició col·lectiva de piano, fet inèdit a aquest Conservatori. Vàrem baixar 5 pianos a l’auditori i els infants tocaren tots junts amb una energia que al llarg de tot el curs, mai havia sentit. Va ser genial i divertidíssim.






Em plantejo si com a mestra dono eines als meus alumnes per a que puguin ser una mica més feliços en la societat en que vivim. Em plantejo com aconseguir que gaudeixen amb la música i que la tinguin sempre de recolzament amb la qual expressar i transmetre les seves emocions més profundes.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada